Extranyo els amics de Catalunya

Des de que he arribat a l’Equador estranyo molt molt molt els meus amics de Catalunya, com la Mar o com les dos Maries i la Magalí de l’escola. A la Laia i la Maria de l’escola Calderí també les trobo molt a faltar perquè mai ens barallem, i si ens barallem sempre ens disculpem. També juguem molt molt bé i quan als juliols ens reunim a les Elies juguem a que  anem a l’espai en grup com si fóssim astronautes i ens fem les nostres naus J.   El Jofre i el Pau  són els  que es queden a la terra i nosaltres ens comuniquem amb ells des de l’espai. Els que estan a l’espai els diem coses com per exemple: “- Com van las investigacions?”.

M’agradaria que tots els meus amics estiguessin amb mi per no estranyar-los tan i per conèixer l’Equador amb mi.

Els parcs de Quito

A Quito hi ha molts parcs a on la gent hi va molt, sobretot els caps de setmana. Són molt xulos i  hi ha molts jocs*.

Quasi cada dia hem anat al “Parque De La Mujer” perquè està al costat de l’hospital on ha anat la mama a recuperació del peu.

Hi ha un parc que es diu “La Carolina”, a on també hem anat sovint. Allà està el Vivàrium, que és com un zoològic a on hi ha caimans, papallones, camaleons, iguanes, tortugues i molts tipus de serps. A aquest parc vam veure  una exposició de dinosaures i dracs dels temps prehistòrics.  

Un diumenge vam anar al parc de Guápulo, que és un poblet molt petit que està dins de Quito.  Aquest parc em va encantar perquè  hi havia un tirulina a la que vaig estar pujant tota la estona.

També vam anar a el parc de Bicentenario que està al costat de la casa a on vivim. Aquest parc era un antic aeroport i vam veure la pista d’ avions.

El Metropolitano és un parc que és el més gran de Quito. Allà vam anar dos vegades. Un dia vam veure “llames” que es un animal que viu als Andes.  Té un coll molt llarg, té molta llana al cos,  i és com una mescla entre ovella i girafa.   Un altre dia vam fer un pic-nic. Hi havia un laberint que tenies que arribar fins al mig. I jo i el papi vam arribar. que vaig estarm va encantar perquins de Quito que es diu Gu

Un dia que volíem pujar al Telefèric hi havia tanta gent que no vam poder pujar.  Llavors vam decidir anar al Vulcano Park que és un parc d’atraccions de Quito i ens vam divertir molt.

Uns dies a Conocoto

Un dia ens va venir a buscar a Quito una amiga de la mama que es diu Paola. Ens va portar a Conocoto a passar uns dies a la seva casa. Quan vam arribar les filles de la Paola estaven a la piscina amb unes amigues. Em vaig posar el banyador i vaig anar directe a la piscina a banyar-me amb el papi i les nenes.

Conocoto està al valle de los Chillos, al costat de Quito. Fa molta calor i per això em puc banyar a la piscina, fins i tot de nit. Durant aquells dies vaig conèixer a moltes nenes i nens: l'Aisha, la Maria Emilia, la Gabi, la Zoe, la Tamia, la Candela, l'Ulisses.

Durant els dies a Conocoto vam jugar, vam mirar pel·lícules... Un diumenge vam anar al parc de l'Armènia a jugar i li vam fer una caseta a les fades que vivien al parc. Però va començar a ploure molt quan vam acabar la cabanya de les fades i vam haver de córrer per arribar al cotxe. 

Ens instal·lem a Quito

L'Erika i el Fausto que són uns amics de la mami ens van deixar estar a la seva casa de Quito que tenia molt espai per jugar. Hi havia un jardí i 3 habitacions. I a la que dormíem nosaltres hi havien molts jocs que ens havia preparat la mami i l’Erika abans de que arribéssim.

A la casa hi ha 3 gossos: el Sam, la Lola i el Tomás. També hi ha 7 gats (que no em recordo com es diuen) i 2 ocells que es diuen Natalie i Amelie.

Els primes dies a Quito anàvem a acompanyar a la mami a l’hospital, ja que es va fer un esquinç i havia de fer recuperació. Llavors  anàvem al “Parque De La Mujer” que estava a prop de l’hospital o a un dels molts parcs que té la ciutat, com el Metropolitano, la Carolina o el parc de Guápulo...

També vam visitar una mica la ciutat. I vam anar al centre històric, al Yaku (museu de l’aigua), al museu de la ciutat i al Museu de Cera que és un museu on s’explica com eren les coses abans a l’Equador. Hi ha molts ninos de cera i vam veure una presó de com era abans i era molt horripilant i feia por de veritat. També vam veure com es reunien els senyors que van fer la República. 

També a una exposició de dinosaures i al “Vivarium”, que és un zoo a on hi ha serps, caimans, camaleons i tortugues que es troben a l’Equador.

Una nit vaig anar amb el papi a un concert de guitarres i després vam anar a sopar una "salchipapa" i hotdog*, i per tornar vam agafar el trole.

També vam anar a una festa àrab i em van regalar un mocador.    

Comença el Viatge

El dia que teníem que viatjar a l’Equador ens vam aixecar molt d’hora per agafar l’avió, i per això ens vam quedar a dormir a casa dels avis.  

A les 2 de la matinada, quan ens vam aixecar (va costar d’aixecar-me) doncs primer em vaig vestir i em vaig abrigar molt (perquè feia molt fred) i vaig esmorzar llet calenta amb cereals.

Després, amb els avis vam anar cap a l’aeroport.  Jo ja tenia ganes d’arribar a l’Equador.

Quan vam arribar a l’aeroport vam facturar les maletes, però ens vam emportar una a dins de l’avió. També vam passar pels controls i ja estàvem a dins de l’àrea d’ embarcament. Allà, el que més em va agradar va ser la cinta transportadora. Allà vam estar tanta estona jugant que al final vam tenir que córrer amb l’Isaac per no perdre l’avió.

Al principi vaig tenir una mica de por de volar però després ja em vaig acostumar.

Quan estàvem a l’avió vaig agafar un llibre de Geronimo Stilton per llegir una mica

però em vaig quedar dormida fins a Amsterdam. D’allà vam tenir que agafar un altre avió per anar a l’Equador. En aquest hi havia pantalla i podia mirar pel·lícules i jugar a jocs. El meu germà es va portar bastant bé. Però quan va veure la pantalla i va veure que funcionava, va començar a tocar tots els botons fins que la va bloquejar.

Quan vam arribar a Quito ens va venir a buscar la mami i la Erika, que és una amiga de la mami, quan vam veure la mami ens va donar molta moltíssima alegria perquè portàvem 2 mesos sense veure’ns.