Paraules en Kichwa

El kichwa es la llengua que es parla a les comunitats indígenes de Quisapincha. A mi el kichwa em sembla molt dificil i no s'assembla a res. 

El Kichwa es parla a molts països d'Amèrica Llatina, com Argentina (al nord), a Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú. 

A l'Amèrica Llatina existeixen uns 7 o 8 milions de persones que parlen el Kichwa.

Mentre estàvem a Quisapincha vaig aprendre una mica. A l'escola del Milenium i els amics em van ensenyar això:

• yura-arbre      
• sisa-flor      
• tullu-os      
• kiru-dent        
• tamia-pluja      
• allku-gos      
• maki-mà       
• ñuka shuti kan Irene-jo em dic Irene      
• nina-foc      
• urku-muntanya      
• wayra-vent      
• puyo-núvol      
• wasi-casa      
• inti-sol      
• wawa-nen/a      
• uma-cap      
• ñuka-jo     

L’escola “Milenio” i el Pawkar Raymi

Un dia vam anar tota la família a conèixer l’escola del Milenio que es troba a El Galpón, una comunitat de Quisapincha. Quan vam arribar vam anar al pati i tots els nens estaven al nostre voltant i em tocaven el cabell perquè el hi sorprenia que el tingués rossos i arrissats. Després vam parlar amb el director de l’escola, l’Euclides, i va dir que em podia quedar uns dies per provar; i em va ensenyar la classe de 4at A (a l’Equador els cursos estan un any per davant, així que és com si hagués anat a 3r a l’escola de Catalunya). 

El primers dies vaig anar a provar i vaig fer educació física, quítxua, informàtica, anglès, matemàtiques, música i moltes coses més. El meu professor es deia Raül i era seriós i simpàtic. També vaig fer moltes amigues: Evelyn, Marcia, Jenny, etc. Sempre a les 10,00 fèiem “la colación” que és el que es menja a l’hora del pati i és avena amb galetes. Jo quasi mai no tenia temps de jugar perquè no estava acostumada a menjar allò i no m’agradava molt, i només teníem temps de menjar i jugar fins les 10,30. També un divendres vam celebrar el Pawkar Raymi que és la festa que es feia quan els incas vivien a l’Equador i és com la festa de la primavera. El meu pare va fer un vídeo que és molt “chévere” i el podeu veure aquí.

Però no em vaig quedar molts dies perquè als meus pares els hi feia complicat per la feina perquè entràvem a les 7 i sortíem a les 12, i ja no vaig anar més.

Ja estem a Quisapincha!

El primer dia que ens vam quedar a viure a Quisapincha ens van acompanyar els nebots i la filla del Carlos (de Tisaleo) a la casa per portar totes les maletes. Es van quedar una estona a prendre un cafè i pa mentre nosaltres desfèiem maletes i canviàvem alguna cosa de l’habitació per "acomodarnos” més bé.

La família que ens ha acollit a Quisapincha es diuen Anita (que és com la nostra iaia), el Viche (que és com el nostre avi), el Denis (que és com el meu germà) i la Jessica que està embarassada (i és com la nostra tieta).

Els primers dies vam anar a reunions, entrevistes, assemblees... per la feina del papi i la mami. La mami treballa d’antropòloga i el meu papi és fotògraf.

A les entrevistes sempre m’avorria perquè no hi havia nens, però altres vegades fèiem coses divertides com jugar amb el Denis al pati o mirar pel·lícules. Ens vam inventar un joc que es deia “las empujadas” (que és un joc que es tracta de fer caure als demés sense que tu caiguis) i es molt guai perquè jugàvem amb tots els amics del Denis.

Arribant a Tungurahua

Un divendres ens va venir a buscar un amic que es diu Carlos i viu a Tisaelo, a la província de Tungurahua, i ens hi va portar allà amb cotxe amb totes les maletes. Pel camí vam veure el Cotopaxi, que és un volcà molt gran i perillós perquè està actiu.

Quan vam arribar a Tisaleo  ja era de nit i vam sopar patates fregides amb carn. Quan vam acabar de sopar vam sortir al carrer amb la mami vam sentir el volcà  Tungurahua com erupcionava i tot tremolava i tenia una miqueta de por però la gent deia que feia dies que estava així.

A l’endemà quan ens vam arreglar vam anar a un parc que em va ensenyar una amiga que es deia Damaris, però a qui li diuen Mili. En el parc hi ha una tirulina molt gran i molt divertida. Per la tarda vam anar a una granja que hi ha moltes plantes i també peixos, hi els hi vam posar menjar i vaig menjar les maduixes més grans que he menjat mai, i eren molt bones.

Per la nit vam pujar al terrat per veure amb el papi com el volcà treia foc.

Quan ens vam aixecar vam anar a casa de la cosina de la Mili i vam jugar a molts jocs, vam mirar la tele i vam jugar amb la mami a “las congelades”.

A l’endemà el Carlos ens va portar a Quisapincha per llogar una habitació. Vam anar a moltes cases i al final a la nit vam anar a una molt bonica i a aquella ens vam anar a viure uns dies més tard.