dijous, 7 de juliol del 2016

El Denis i els meus amics de Quisapincha

A Quisapincha he fet molts amics i amigues, però amb el que em porto millor es diu Denis...  i és una sort, perquè vivim junts a la mateixa casa!  Així que sempre ens inventem jocs, per exemple a ser fantasmes i anem caminant a veure si ens trobem; i és molt divertit.
El Denis també té molts amics i un d’ells es diu Sebas i quasi sempre ve a la casa a jugar i els tres ens ho passem molt bé.  
Un diumenge van venir tots els amics de l’escola del Denis a practicar un ball i jo els vaig gravar.
Un dia el Sebas i el Denis em van dir que els acompanyés a un descampat, a on hi havia una vaca a qui li havien posat de nom Fiorella, i em vaig fer amiga d’ella. Allà també ens vam fer amics d’un “chancho”, i li vam posar de nom “Chancho Carlos”. Cada dia els anàvem a visitar. Una vegada vam anar amb l’Isaac i ens ho vam passar bomba perquè ens tiràvem a l’herba i li donàvem menjar a la Fiorella. 




També ens vam fer un refugi prop de casa i era com una guarida i li vam posar els mobles amb l’Isaki, allà ens vam portar menjar i aigua, i ningú sabia on estàvem menys el papi que ens va trobar perquè no tornàvem a casa i ens va venir a “rescatar”, però ara la nostra guarida ha acabat sent una casa per un “chancho”. 


Un dilluns vam anar a Ambato (que és una ciutat gran prop de Quisapincha) perquè la mama tenia entrevistes.  Allà vam quedar amb tota la família del Denis per dinar i vam anar al mercat i vam menjar “camarones apanados” i més coses. Per la tarda vam anar a un parc i com que hi havia com una piscina ens vam acabar banyant amb “interiors”.









Un dia, mentre estava fent el blog i el Denis els seus deures, es va començar a moure la terra. Al principi no em vaig adonar.... però vaig veure que tots corrien i cridaven “temblor, temblor”.  I jo no els entenia. Després em vaig posar les sabates i quan va haver el “temblor” fort vaig començar a córrer i em vaig espantar molt.


Al Denis i a mi ens agrada molt veure pel.lícules, i les que ens han agradat més són “Pops United” i les dels “Cinco”.  Us les recomano!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



divendres, 18 de març del 2016

Paraules en Kichwa


El kichwa es la llengua que es parla a les comunitats indígenes de Quisapincha. A mi el kichwa em sembla molt dificil i no s'assembla a res. 

El Kichwa es parla a molts països d'Amèrica Llatina, com Argentina (al nord), a Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú. 
A l'Amèrica Llatina existeixen uns 7 o 8 milions de persones que parlen el Kichwa.




Mentre estàvem a Quisapincha vaig aprendre una mica. A l'escola del Milenium i els amics em van ensenyar això:
  • yura-arbre      
  • sisa-flor      
  • tullu-os      
  • kiru-dent        
  • tamia-pluja      
  • allku-gos      
  • maki-mà       
  • ñuka shuti kan Irene-jo em dic Irene      
  • nina-foc      
  • urku-muntanya      
  • wayra-vent      
  • puyo-núvol      
  • wasi-casa      
  • inti-sol      
  • wawa-nen/a      
  • uma-cap      
  • ñuka-jo     


dimarts, 15 de març del 2016

L’escola “Milenio” i el Pawkar Raymi

Un dia vam anar tota la família a conèixer l’escola del Milenio que es troba a El Galpón, una comunitat de Quisapincha. Quan vam arribar vam anar al pati i tots els nens estaven al nostre voltant i em tocaven el cabell perquè el hi sorprenia que el tingués rossos i arrissats. Després vam parlar amb el director de l’escola, l’Euclides, i va dir que em podia quedar uns dies per provar; i em va ensenyar la classe de 4at A (a l’Equador els cursos estan un any per davant, així que és com si hagués anat a 3r a l’escola de Catalunya). 





El primers dies vaig anar a provar i vaig fer educació física, quítxua, informàtica, anglès, matemàtiques, música i moltes coses més. El meu professor es deia Raül i era seriós i simpàtic. També vaig fer moltes amigues: Evelyn, Marcia, Jenny, etc. Sempre a les 10,00 fèiem “la colación” que és el que es menja a l’hora del pati i és avena amb galetes. Jo quasi mai no tenia temps de jugar perquè no estava acostumada a menjar allò i no m’agradava molt, i només teníem temps de menjar i jugar fins les 10,30. També un divendres vam celebrar el Pawkar Raymi que és la festa que es feia quan els incas vivien a l’Equador i és com la festa de la primavera. El meu pare va fer un vídeo que és molt “chévere” i el podeu veure aquí.



Però no em vaig quedar molts dies perquè als meus pares els hi feia complicat per la feina perquè entràvem a les 7 i sortíem a les 12, i ja no vaig anar més.



diumenge, 13 de març del 2016

Ja estem a Quisapincha!

El primer dia que ens vam quedar a viure a Quisapincha ens van acompanyar els nebots i la filla del Carlos (de Tisaleo) a la casa per portar totes les maletes. Es van quedar una estona a prendre un cafè i pa mentre nosaltres desfèiem maletes i canviàvem alguna cosa de l’habitació per "acomodarnos” més bé.

La família que ens ha acollit a Quisapincha es diuen Anita (que és com la nostra iaia), el Viche (que és com el nostre avi), el Denis (que és com el meu germà) i la Jessica que està embarassada (i és com la nostra tieta).

Els primers dies vam anar a reunions, entrevistes, assemblees... per la feina del papi i la mami. La mami treballa d’antropòloga i el meu papi és fotògraf.

A les entrevistes sempre m’avorria perquè no hi havia nens, però altres vegades fèiem coses divertides com jugar amb el Denis al pati o mirar pel·lícules. Ens vam inventar un joc que es deia “las empujadas” (que és un joc que es tracta de fer caure als demés sense que tu caiguis) i es molt guai perquè jugàvem amb tots els amics del Denis.