El dia que teníem
que viatjar a l’Equador ens vam aixecar molt d’hora per agafar l’avió, i per
això ens vam quedar a dormir a casa dels avis.
A les 2 de la
matinada, quan ens vam aixecar (va costar d’aixecar-me) doncs primer em vaig vestir i em vaig
abrigar molt (perquè feia molt fred) i vaig esmorzar llet calenta amb cereals.
Després, amb els
avis vam anar cap a l’aeroport. Jo ja
tenia ganes d’arribar a l’Equador.
Quan vam arribar
a l’aeroport vam facturar les maletes, però ens vam emportar una a dins de
l’avió. També vam passar pels controls i ja estàvem a dins de l’àrea d’
embarcament. Allà, el que més em va agradar va ser la cinta transportadora.
Allà vam estar tanta estona jugant que al final vam tenir que córrer amb
l’Isaac per no perdre l’avió.
Al principi vaig
tenir una mica de por de volar però després ja em vaig acostumar.
Quan estàvem a
l’avió vaig agafar un llibre de Geronimo Stilton per llegir una mica
però em vaig
quedar dormida fins a Amsterdam. D’allà vam tenir que agafar un altre avió per
anar a l’Equador. En aquest hi havia pantalla i podia mirar pel·lícules i jugar
a jocs. El meu germà es va portar bastant bé. Però quan va veure la pantalla i
va veure que funcionava, va començar a tocar tots els botons fins que la va
bloquejar.
Quan vam arribar
a Quito ens va venir a buscar la mami i la Erika, que és una amiga de la mami,
quan vam veure la mami ens va donar molta moltíssima alegria perquè portàvem 2
mesos sense veure’ns.
Molt emocionant, Irene! Gràcies per compartir les teves vivències amb nosaltres. Una abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies Elena
EliminaQué bé que escriu aquesta nena!!! Molt bé Irene, ets una crack. S'entreveuen alguns gens de la teva mare!!
ResponEliminaGràcies :-)
EliminaIrene ho fas molt bé això d'escriure explicant la teva experiència!! Gràcies per compartir aquest regal que recordaràs tota la vida!! Molts petons i continua escrivint que volem saber-ne més!!
ResponEliminaIrene ho fas molt bé això d'escriure explicant la teva experiència!! Gràcies per compartir aquest regal que recordaràs tota la vida!! Molts petons i continua escrivint que volem saber-ne més!!
ResponEliminaEscriuré molt més, gràcies!:-)
EliminaIrene què emocionant, pujar a dos avions i retrobar la mami
ResponEliminaMoltes gràcies Irene per compartir les teves experiències amb nosaltres. T'animo a que segueixis escrivint, jo et llegiré amb molt interès.
ResponEliminarelegin aquest escrit e sentit una gran alegria, espero rebra mes informaçió i comentaris d'aquest viatge, una abraçada i molts petonts
ResponElimina