Un divendres ens va venir a buscar un amic
que es diu Carlos i viu a Tisaelo, a la província de Tungurahua, i ens hi va
portar allà amb cotxe amb totes les maletes. Pel camí vam veure el Cotopaxi,
que és un volcà molt gran i perillós perquè està actiu.
Quan vam arribar a Tisaleo ja era de nit i vam sopar patates fregides amb
carn. Quan vam acabar de sopar vam sortir al carrer amb la mami vam sentir el
volcà Tungurahua com erupcionava i tot
tremolava i tenia una miqueta de por però la gent deia que feia dies que estava
així.
A l’endemà quan ens vam arreglar vam anar a un parc que em va ensenyar una amiga que es deia Damaris, però a qui li diuen Mili. En el parc hi ha una tirulina molt gran i molt divertida. Per la tarda vam anar a una granja que hi ha moltes plantes i també peixos, hi els hi vam posar menjar i vaig menjar les maduixes més grans que he menjat mai, i eren molt bones.
Per la nit vam pujar al terrat per veure amb el papi com el volcà treia foc.
Quan ens vam aixecar vam anar a casa de la cosina de la Mili i vam jugar a molts jocs, vam mirar la tele i vam jugar amb la mami a “las congelades”.
A l’endemà el Carlos ens va portar a Quisapincha per llogar una habitació. Vam anar a moltes cases i al final a la nit vam anar a una molt bonica i a aquella ens vam anar a viure uns dies més tard.
Hola soc la Ona I et vull preguntar com et va a l'Ecuador? Que vas fer al Diumenge? Jo vaig fer un concert de dansa.Al prinaipi tenia una mica de bergonya pero despres vaig mirar tota la gent I com iavia poceta dons ja no en tenia tanta.bueno que et vaigi molt be!
ResponEliminahola Ona soc la Irene aqui a l'Equador estic molt bé i el diumenge vam jugar molt a cartas
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Irene, m'agrada molt llegir-te. Ho fas molt i molt bé i estic molt contenta del que esteu experimentat tota la família. T'envio una gegant abraçada i molts petons per tots. Tieta Eva
ResponEliminaGràcies Eva. Molts petons des de Toacazo!
EliminaHola Irene, es mol macu tot el que escrius, son unns recors i experiençias viscudas que sempre recordaras, mols petonets a tos, besitosssssss
ResponEliminaMolts petonets a tots. Besitos, besitos :-)
EliminaQue emocionant això del volcan! Si que de moment deu fer una mica de por, però quan veus que tota la gent ho té com una cosa normal,ja et quedes més tranquila. Aquest viatge és una experiència fantàstica! Aprofita'l al màxim! Des de Sant Feliu i des de la nostra estimada Catalunya, molts petonets per a tu i per a la teva família. Eulàlia
ResponEliminaEulalia, ara vivim al davant d'un altre volcà, el Cotopaxi. A les properes entrades ja ho veuràs. Irene.
Elimina