La ciutat de Quito creu molt en Déu

El primer dia que vam estar a Quito vam dinar a un restaurant a la plaça de Santa Domingo, al centre històric, des d’allà es veien més de 40 esglésies. A Quito hi ha moltes esglésies perquè creuen molt en Jesús i en la Verge Maria, i en moltes Santes de Déu. El dia de l’aniversari de la mami, el 26 de gener, vam visitar el Monestir de Santa Catalina. A aquest monestir encara hi viuen monges de clausura, que vol dir que no poden sortir i nosaltres no les podem veure. Però nosaltres en vam veure dos, una al jardí, i una altra al passadís. El guia ens va explicar moltes històries, algunes de dones, santes o verges que caminaven pels passadissos del convent i les van lligar o les van posar dins d’un cristall.  També hi havia un que es deia Sant Cristo, tenia molta enveja, i si el tocaves es veu que tremolava tota l’església (el papi el va voler tocar però no li vam deixar perquè la mami tenia por).

També ens van explicar la història d’un nen que tenia càncer. Va demanar als del convent si podia tocar una Verge. I quan la va tocar, després d’un mes se li va curar el càncer. Ara aquesta família és la única que pot canviar de roba a aquesta Verge, que està en un llitet.

Al final de la visita vam pujar a dalt del campanar. Abans les monges tocaven les campanes cada hora, però ara ja no ha fan. Des del campanari es veia tota la ciutat. I més de 40 esglésies!

Aquestes monges fan xarops, cremes, xampús... moltes cosetes que venen al convent però sense que ningú les vegi.  Nosaltres vam comprar crema de llet de burra (de burra de veritat!!!), una aigua de roses, un xampú d’aguacate i xarops de molts tipus (per la tos, pels bitxos de la panxa...)

També vam anar a la Basílica a on hi ha uns rellotges molt grans i allà ens van regalar unes polseres.

Vam pujar a veure tots els rellotges, o sigui 2: el primer que vam pujar va ser un que hi ha moltes escales i era com una trampilla. L'altre va ser un que hi havia un cartell que posava "NO SUBIR SI TIENES VERTIGO". I jo no vaig tenir por.