El primer dia que ens vam quedar a viure a
Quisapincha ens van acompanyar els nebots i la filla del Carlos (de Tisaleo) a
la casa per portar totes les maletes. Es van quedar una estona a prendre un
cafè i pa mentre nosaltres desfèiem maletes i canviàvem alguna cosa de
l’habitació per "acomodarnos” més bé.
La família que ens ha acollit a
Quisapincha es diuen Anita (que és com la nostra iaia), el Viche (que és com el
nostre avi), el Denis (que és com el meu germà) i la Jessica que està
embarassada (i és com la nostra tieta).
Els primers dies vam anar a reunions, entrevistes,
assemblees... per la feina del papi i la mami. La mami treballa d’antropòloga i
el meu papi és fotògraf.
A les entrevistes sempre m’avorria perquè
no hi havia nens, però altres vegades fèiem coses divertides com jugar amb el
Denis al pati o mirar pel·lícules. Ens vam inventar un joc que es deia “las empujadas”
(que és un joc que es tracta de fer caure als demés sense que tu caiguis) i es
molt guai perquè jugàvem amb tots els amics del Denis.
Quisapincha! Per nosaltres és un nom ben difícil de pronunciar. Molt interessant!
ResponEliminaQue bé Irene! A la Jana i a mi ens agrada llegir-te.
ResponEliminaFins aviat!
Que bé Irene! A la Jana i a mi ens agrada llegir-te.
ResponEliminaFins aviat!
Hola Jana, hola Raquel! Moltes gràcies per escriure'm. A mi també m'agrada molt que em deixeu missatges. Una abraçada i molts petons!
EliminaIrene bonica! Ens encanta seguir la teva experiència a través del teu diari! Som les teves fans i tenim moltíssimes ganes de fer-te una abraçada!!! ������������
ResponEliminaQui sou hormiguites? Que sou tres nenes de Caldes de Montbui? Una gran abraçada i grans petons.
EliminaIrene bonica! Ens encanta seguir la teva experiència a través del teu diari! Som les teves fans i tenim moltíssimes ganes de fer-te una abraçada!!! ������������
ResponEliminaQue xuli. Escriu força, aqui et llegim moltes persones. Una abraçada!
ResponElimina