Un dia vam anar tota la família a conèixer
l’escola del Milenio que es troba a El Galpón, una comunitat de Quisapincha. Quan
vam arribar vam anar al pati i tots els nens estaven al nostre voltant i em
tocaven el cabell perquè el hi sorprenia que el tingués rossos i arrissats. Després
vam parlar amb el director de l’escola, l’Euclides, i va dir que em podia
quedar uns dies per provar; i em va ensenyar la classe de 4at A (a l’Equador els cursos estan un any per davant,
així que és com si hagués anat a 3r a
l’escola de Catalunya).
El primers dies vaig anar a provar i vaig fer educació física, quítxua, informàtica, anglès, matemàtiques, música i moltes coses més. El meu professor es deia Raül i era seriós i simpàtic. També vaig fer moltes amigues: Evelyn, Marcia, Jenny, etc. Sempre a les 10,00 fèiem “la colación” que és el que es menja a l’hora del pati i és avena amb galetes. Jo quasi mai no tenia temps de jugar perquè no estava acostumada a menjar allò i no m’agradava molt, i només teníem temps de menjar i jugar fins les 10,30. També un divendres vam celebrar el Pawkar Raymi que és la festa que es feia quan els incas vivien a l’Equador i és com la festa de la primavera. El meu pare va fer un vídeo que és molt “chévere” i el podeu veure aquí.
Però no em vaig quedar molts dies perquè als meus pares els hi feia complicat per la feina perquè entràvem a les 7 i sortíem a les 12, i ja no vaig anar més.
El primers dies vaig anar a provar i vaig fer educació física, quítxua, informàtica, anglès, matemàtiques, música i moltes coses més. El meu professor es deia Raül i era seriós i simpàtic. També vaig fer moltes amigues: Evelyn, Marcia, Jenny, etc. Sempre a les 10,00 fèiem “la colación” que és el que es menja a l’hora del pati i és avena amb galetes. Jo quasi mai no tenia temps de jugar perquè no estava acostumada a menjar allò i no m’agradava molt, i només teníem temps de menjar i jugar fins les 10,30. També un divendres vam celebrar el Pawkar Raymi que és la festa que es feia quan els incas vivien a l’Equador i és com la festa de la primavera. El meu pare va fer un vídeo que és molt “chévere” i el podeu veure aquí.
Però no em vaig quedar molts dies perquè als meus pares els hi feia complicat per la feina perquè entràvem a les 7 i sortíem a les 12, i ja no vaig anar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada