Anem al C.A.C. i al M.I.C. de Quito

Uns dies que eren Carnaval els nens de l'Equador tenien festa i feien molts tallers als museus de Quito. Nosaltres vam anar al C.A.C. (Centro de Arte Contamporáneo) a on fan moltes activitats i són molt divertides.

En tots els dies vaig fer parkour que és un joc en el que es tracta d'anar passant obstacles pels carrers.També vam fer jocs a l'hort i vam replantar plantes a uns testos que vam decorar. I l'últim dia ens vam fer un passaport d'art. Vaig conèixer a nens molt divertits: la Camila, la Sofia, l'Alex i a molts més.

Un altre dia també vam anar al M.I.C. (Museo Interactivo de Ciencias) que es troba en el barri de Chimbacalle. Hi ha molts jocs, i també de pensar, moltes disfresses, animals postissos, jocs amb tobogans amb moltes pilotes, una tirolina i instruments com de la prehistòria.

A mi em va agradar molt els tobogans amb pilotes i també les disfresses. Vaig pujar a tots els cavalls i burros postissos i vaig munyir una vaca de mentida...

També vaig jugar a molts jocs científics, i vaig entrar a un laberint i vaig aconseguir arribar fins al final. Hi havia un mapa de l’Equador amb volum però l’estaven arreglant. 

Anem al Tingo!!!

Un dia gris i plujós vam decidir anar amb el papi a Tingo, un poble a on hi ha unes piscines d’aigua calenta.

La mami no va poder venir perquè s’havia esquinçat el peu i havia de fer repòs.

Per anar vam agafar dos busos. El viatge va ser molt llarg, vam trigar dues hores.

L’Isaac ens anava molestant tota l’estona perquè volia anar al meu costat (a vegades l’Isaac vol fer el que jo faig).

Quan vam arribar vam tenir que comprar tres gorros de piscina perquè no en teníem i també unes xancles pel papi que no en portava.

Amb tot això vam poder entrar a les piscines i ens vam anar directe als canviadors.

Quan ja estàvem canviats vam anar primer a la piscina petita perquè pugues nedar l’Isaac; estàvem jugant a que el papi i l’Isaac eren uns taurons i quan m’atrapaven em tiraven l’Isaac a sobre.

Hi havia una piscina de 2 mts. En aquesta els nens no podien entrar. També hi havia una altra de 1,5 mts. a on els nens tenien que anar amb un adult.

L’aigua es calenta perquè ve de las muntanyes. A l’Equador hi ha moltes muntanyes i volcans i molts llocs amb aigua calenta. Com que Tingo esta molt a prop de Quito la gent va els caps de setmana, quan no hi ha escola i esta ple de gom a gom.

Per això nosaltres vam anar un dijous... però la mala sort es que els tobogans nomes els obrien els caps de setmana i els tobogans eren moooolt moooolt xulos.

Quan van tancar les piscines vam anar a menjar “hornado” que és un menjar molt bo que fan aquí a Equador.

Quan vam marxar vam agafar nomes un bus que ens va portar de tornada a Quito.

Però m’agradaria tornar amb tota la família un cap de setmana.

Carnavals a San Antonio de Pichincha

Un cap de setmana vam anar a San Antonio de Pichincha que és un poble prop de Quito a on viu la Gabriela, una amiga de la mami. Allà vam jugar a Carnavals amb el José i uns amics. A l’Equador el Carnaval es juga llençant aigua, amb globus i pistoles de joguines. També es pot jugar amb “cariocas” (que és com escuma de colors).

A San Antonio de Pichincha hi ha un monument per assenyalar la meitat del món a on van tots els turistes (però nosaltres no vam anar).

El diumenge a la tarda vam anar de sorpresa a casa d’uns amics dels meus pares que abans havien viscut a Caldes de Montbui. Quan vam arribar a la casa començaven a jugar a un joc de cartes equatorià. Ens van explicar les instruccions i el papi i jo vam començar a jugar. Però vam perdre més diners dels que havíem apostat.

Els amics havien preparat un pastís per berenar, i com era l’aniversari de l’Isaac vam aprofitar i va bufar les espelmes.

Quan vam tornar a casa vam passar per una perruqueria per tallar-li els cabells a l’Isaac. Va estar plorant tota l’estona però amb el seu pentinat nou va quedar molt divertit.

Pujant al Volcà Rucu Pichincha amb Telefèric

Un dia vam decidir que havia arribat el moment de pujar el volcà Rucu Pichincha (com que la mami ja estava bé del peu podia caminar).

Rucu en quítxua vol di vell i es un volcà apagat.

El Guagua Pichincha esta al costat del Rucu Pichincha i Guagua vol dir jove i és un dels volcans més actius de l’Equador. El 7 d’octubre de 1999 va eropcionar molt fort i va fer una columna molt alta, de mes de 20 km., que semblava com si hagués explotat una bomba nuclear.

Quan estàvem pujant amb telefèric per anar al volcà Rucu Pichincha es veia tota la ciutat (és molt gran, més gran que Barcelona).

També vam veure el VULCANOPARK i fins i tot els parcs més grans de Quito, com el Metropolitano o el de la Carolina o també el parc de la Mujer  o el de la Armènia o la Moya.

Quan vam arribar a dalt vam anar a on llogaven cavalls per anar fins la meitat del camí (si no, no haguéssim arribat fins a dalt).

Quan ens van deixar els cavalls vam començar a caminar i vam arribar a un lloc on es perdia el camí i jo el vaig trobar...  Es tenia que pujar per unes roques i continuava el sender, i al costat hi havia una cova molt bonica.

Quan va venir la boira vam dinar... però després no sabíem on anar, ni si marxar enrere o anar al Guagua Pichincha, però estava molt lluny i no arribaríem. Així que jo vaig començar a baixar per un lloc on hi havia molta sorra i anava molt ràpida.

Quan els meus papis encara no estaven baixant van venir uns xilens que ens van indicar el camí, nomes teníem que pujar una muntanya de moltes pedres (petites i grosses).

I vaig tenir que pujar i  em va costar uf moooolt, però va valdre la pena arribar.

Quan vam arribar a dalt es veia una vista impressionant, el volcà medeix 4696m i vam veure un ocell gegant.